RUTA EN MOTO

Què tal van aquests dies de vacances? Suposo que prou bé, aquest any sembla que el temps acompanya i tot! Nosaltres no hem marxat enlloc ja que a un o altre ens ha tocat treballar alguna hora d'aquest llarg cap de setmana, però avui que el teníem lliure si que hem aprofitat per fer una escapadeta amb moto, aprofitant que el sol comença a escalfar una miqueta!

La ruta que hem fet l'hem acompanyat una mica amb la gastronomia ;) i això sempre m'agrada!!

Primer de tot hem anat a esmorzar, així que, un cop ben equipats, hem agafat la moto i hem anat direcció Canet d'Adri. Canet d'Adri és un poblet que es troba a la Vall de Llémena, a uns 15km de Girona. És un poblet preciós replet de restaurants a on s'hi menja cuina tradicional casolana i amb una qualitat molt bona. Hem fet parada al restaurant La Sala a on hem omplert la panxa amb un bon esmorzar de forquilla. Els esmorzars valen 8€ i et serveixen una safata plena d'embotits i la fusta a on anar tallant l'embotit segons la gana i els gustos. I després esculls un plat de tot el llistat que tenen aquell dia, com xai, botifarra, cansalada, galtes, bacallà, i un llarg etc.  Aquí us deixo la foto de la safata d'embotits, de la cansalada que ens hem menjat tot radera ja no hi he estat a temps de fer foto ;)

Després d'aquest esmorzar gloriós, ens hem tornat a enfilar a la moto i hem agafat la carretera que travessa la Vall de Llémena, passant pels pobles de Llorà, Sant Martí de Llémena, Sant Esteve de Llémena, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Esteve d'en Bas fins arribar a Els Hostalets d'en Bas.

Poble preciós de la Garrotxa a on destaca el seu carrer principal que porta fins a l'església del poble. Aquest carrer es caracteritza per les balconades de fusta de les seves cases, plenes de flors quan és l'època de floració però que continua sent una imatge bucòlica encara que no estigui tot florit. Hem aprofitat per caminar una mica per la zona.

I aquí no me n'he pogut estar d'anar al seu forn de pa tan famós, al Forn Bataller, per mirar si encara quedava una mica de coca de sucre que tant n'he sentit a parlar i algun pa de pagès. Doncs si!! Em sembla que m'he quedat l'últim pa que tenien (tots els que els hi quedaven estaven reservats) i de coca de sucre també en tenien. Així que cap a casa!

Un cop tastada la coca de sucre per berenar, puc confirmar que la reputació se la té ben merescuda!! ;)